Mes: diciembre 2013

LES VEUS DE L’EDUCACIÓ (Reportatge)

Posted on Actualizado enn

L’educació primària és l’ensenyament bàsic que es dóna als nens dels 6 als 12 anys.  Durant aquesta etapa es proporcionen als nens els principals coneixements, com són l’escriptura, la lectura, el càlcul i la cultura. Els infants són el futur d’un país, per tant, aquest període és clau  a l’hora de conèixer el funcionament del món i els seus valors. L’ensenyament es centra a incentivar el desenvolupament de les actituds socials i afectives,  permetent la integració social.  Així doncs, es considera una etapa molt important pel nen i pel progrés de la societat.

Aquest article es centrarà en el tractament de l’educació primària a Espanya i com aquesta es veu afectada per les retallades i les constants reformes educatives. L’informe PISA del 2012 va situar Espanya en posicions inferiors a la mitjana mentre que altres països europeus com Finlàndia es mantenen en el top 5. D’altra banda, es comentarà l’organització de la política educativa finlandesa envers l’espanyola, això serà fonamentat amb la col·laboració de mestres i pares que han accedit a entrevistar-se i han mostrat un altre punt de vista dels problemes educatius a Espanya.

Actualment, els mandataris continuen prioritzant els bancs per damunt de les persones, per tant, no és estrany que hi hagi canvis dràstics en ensenyament, que es retalli en temes de sanitat o que no es revaloritzin les pensions. Com ha quedat demostrat, en la liquidació d’un banc en fallida, els primers a cobrar són els més poderosos. Per tant, el mateix model s’aplica a la societat. Sempre queda bé, en qualsevol discurs oficial, dir que invertir en educació és invertir en futur, tot i que, actualment, els discursos no s’acaben d’ajustar a la realitat. Això queda confirmat quan els pressupostos educatius a Espanya han perdut més de 3.000.000 euros des del 2009.

L’educació espanyola s’enfronta a unes retallades sense precedents. El Govern ja va preveure que entre 2010 i 2013 la inversió pública en educació es reduiria del 4,9% al 3,9% del PIB, segons el document d’ajustos enviat a Brussel·les pel Ministeri d’Economia i Competitivitat. I és que la crisi i les retallades es noten des de fa temps en l’educació: amb milers de professors menys, suspensió de programes de suport escolar, augment de la ràtio per aula, etc., tal com explica Carmina Pérez, actual professora de l’Escola Font Rosella.

Segons el ministre Wert, no queda altre remei que no sigui retallar, i assegura que aquestes mesures no afectaran el sistema educatiu. Però, d’altra banda, l’oposició a la reforma està representada per la comunitat educativa (pares, sindicats i alumnes), els quals s’han mobilitzat perquè creuen que els canvis si afectaran a la qualitat del sistema. El testimoni de dues mares  ens mostra el descontentament cap al retrocés que suposa la llei Wert

A més, un altre aspecte que ha causat una gran discussió ha estat la llei aprovada pel govern del PP, on José Ignacio Wert, en les primeres propostes presentades, afirmava la seva intenció d’espanyolitzar els nens catalans, fent, fins i tot, que poguessin passar l’ESO i el Batxillerat sense haver-se d’examinar de l’assignatura de català. I tot això passa quan Catalunya té un abandonament prematur o fracàs escolar del 25% i Espanya el té del 26,5%, només per sota de dos països: Malta i Portugal.

Quan a Espanya es parla d’èxit escolar i de qualitat en l’ensenyament, la referència sempre és Finlàndia i, a través de l’entrevista a un espanyol hem pogut veure quines són les grans diferències educatives.

Segons declara l’Alberto Valero, espanyol que viu allà amb els seus fills de 9, 7, 5, i 3 anys, la diferència, a més de les mostrades anteriorment, és bàsicament cultural. Finlàndia ha entès que el principal objectiu és fer una política d’educació estable, en la qual no es canvien els pressupostos d’educació o es fan reformes en el sistema educatiu cada cop que hi ha un canvi de govern, fet que fa que la seva educació sigui pionera mundialment. A més, de les diferències culturals pel que fa a la importància de la independència dels nens i el respecte per la professió de mestre, es troben quatre diferències, que són les principals, al comparar el sistema educatiu finès i espanyol.

La primera seria referent a les institucions socials i culturals, ja que a Finlàndia tenen iniciatives com permetre que els horaris laborals s’adaptin amb la vida familiar. En canvi, a Espanya hi ha més hores lectives, per tant, els nens no tenen prou temps per gaudir d’una plena vida social i familiar.

Una segona diferència és que a Finlàndia el sistema educatiu està basat en l’alta qualificació del professorat, és a dir, els finlandesos inverteixen moltes hores en la seva preparació i, es necessita tenir una bona qualificació per poder exercir aquesta professió. Tanmateix, el temps invertit per part dels espanyols és inferior i  la carrera és de més fàcil accés per a tothom. A més, a Finlàndia existeix una gran consciència respecte a l’ensenyament pel que fa a la societat, ja que el principal responsable de la transmissió de valors als fills són els pares, per tant, la participació de la família en les fases del procés d’aprenentatge dels infants i joves és total. Contràriament, en el nostre país la implicació per part de les famílies en l’educació dels infants és molt menor.

L’última diferència i més important és el pensament cultural que té Finlàndia sobre els nens. La principal inversió del poble finès són els infants, ja que creuen que el seu futur com a  país està en les seves mans, per tant, inverteixen molts recursos en ells. D’altra banda, el cas oposat seria el que succeeix a Espanya, on en lloc de pensar en el futur, es pensa en el present, per tant, no es valoren les conseqüències a mig i llarg termini de les estratègies i polítiques tant en l’àmbit econòmic com social i educatiu, arribant a la situació de crisi social en la qual ens trobem actualment.

Es podria dir que el menyspreu cap a l’ensenyament és el principal motiu de retrocés d’una societat. I tant que ho és. Per això, les retallades aplicades pel govern en el sector de l’ensenyament són una aberració. Una falta de respecte cap al futur, un mal ús del poder, una pèrdua del concepte de democràcia i estat del benestar. La matèria primera o riquesa fonamental de qualsevol país és el coneixement, per això invertir per fer decréixer la intel·ligència és tornar endarrere, destrossar tots els principis i reptes assolits. Les reformes implantades tenen els objectius de lluitar contra la crisi econòmica, però ens col·loquen davant d’una crisi humana. Aquest retrocés en les polítiques socials, tan  sols comportarà un augment de la pobresa, l’analfabetisme i les injustícies.

La notícia vol retratar un dels principals problemes de l’actualitat i donar més arguments per l’inconformisme davant d’ell. Com bé diu Elena Martínez, la professora de primària entrevistada, l’única manera que hi ha de reclamar el que els nostres esforços han aconseguit, que des del govern estan esmicolant de mica en mica, és sortir al carrer per defensar els drets que ens mereixem.

Dóna la impressió que la burocràcia i les retallades han embrutat un país que es movia dins dels criteris de la democràcia i l’estat del benestar, oblidant-se que els principals protagonistes i pels quals treballen són els ciutadans. La sensació que ens transmeten les veus de l’ensenyament, els testimonis entrevistats, és la d’un canvi urgent de mentalitat. No es pot permetre que es jugui  amb l’ensenyament,  sinó l’únic futur possible serà el del fracàs absolut. Retallar en l’ensenyament és reduir en progrés.

Carlota Carreras, Marta Galceran, Júlia Gamissans i Maria Juste

Anuncios

Procés de treball

Posted on

Quan ens van plantejar aquest projecte, nosaltres ja teníem en ment parlar sobre l’educació a Espanya. La majoria de les components del grup teníem una relació directa o indirecta amb el món de l’educació i vam creure que seria molt interessant fer un reportatge sobre com estan afectant les reformes/retallades del govern al sistema educatiu. També vam decidir investigar un mica sobre un dels millor sistemes educatius del món, el sistema de Finlàndia, per poder fer una comparativa i mirar de trobar quines eren les grans diferències.

Un cop triat el tema que fariem, el primer que hem fet per documentar-nos ha sigut informar-nos sobre totes les retallades que s’estan duent a terme i la nova llei d’ensenyament LOMCE. Per altra banda, hem trobat molt important coneixer diferents punts de vista sobre el sistema d’ensenyament i les retallades que s’estan fent. Per això, hem parlat amb diverses professores d’escoles de primària com també, amb mares que estan dins l’associació de mares i pares AMPA. També hem volgut veure que opina la gent i per aixo vam fer una enquesta, per veure que opinen de les reformes que estan fent i de l’ensenyament a Espanya en general.

Com que el sistema d’ensenyament utilitzat actualment a Espanya no està donant bons resultats, hem trobat idoni conèixer el sistema que s’utilitza a Finlàndia, país amb els millors resultats en els informes PISA.  Per poder-nos informar hem fet una entrevista a un pare de família que viu en aquest país, el qual ens va donar molta informació sobre el seu mètode. Cal afegir, que després d’obtenir aquesta informació amb dades rellevants d’estudis, hem comparat els dos sistemes d’ensenyament. D’aquesta manera, hem pogut destacar els quatre factors principals que els diferencien.

Amb la recopilació de tota aquesta informació hem creat la nostra noticia.

 

Carlota Farré i María Juste

Entrevista a Raquel i Cristina, dues mares d’alumnes de primària

Posted on Actualizado enn

Aquesta és una entrevista realitzada a dues mares de l’Escola Font Rosella de Sabadell. Ambdues són membres de l’AMPA (Associació de Pares i Mares d’Alumnes) actualment, i van accedir a fer una entrevista a les instal·lacions del centre.

Aquestes són algunes de les preguntes que ens van contestar i que creiem més importants:

1. Com i perquè vau decidir formar part de l’AMPA de l’escola?
Raquel: S’ha de tenir consciència. Moltes vegades hi ha crítiques o queixes d’alguns aspectes del centre i de com s’organitzen segons quines coses, i quan va sorgir el moment vaig pensar que seria una molt bona oportunitat per ajudar en la mesura que fos possible.
Cristina: En el meu cas sempre havia tingut aquesta curiositat d’entrar en l’AMPA però va sorgir d’una manera molt espontània perquè marxava l’AMPA que estava i no sortia ningú, i un dia m’ho van comentar i com que veia que hi havia un grup nombrós vaig decidir informar-me i entrar.

2. Quins són els objectius que teniu per a aquest curs?
Bàsicament aconseguir més participació, i després ser molt transparents i estar oberts a opinions constructives, ja que ens agrada que si tenen cap problema primer vinguin a parlar amb nosaltres. I altres objectius serien intentar resoldre problemes que puguin sorgir, sempre i quan nosaltres puguem fer-ho. Volem deixar les portes obertes a tot i fer-nos conèixer, perquè la gent pensa que els que estan a l’AMPA només s’encarreguen d’organitzar festes i res més, i el treball que hi ha al darrere és molt més complicat. No només es tracta de fer festes, sinó que hi hagi una bona comunicació i relació entre l’escola i els pares dels alumnes, a més de fer una bona gestió: una mínima despesa amb una màxima participació.

3. Penseu que les manifestacions en contra de les retallades tindran algun resultat?
Ens sap molt de greu dir-ho, però pensem que no. Aquest govern s’ha agafat a la majoria absoluta i estan totalment cecs i sords pel que fa a les opinions de la gent.
Pel que fa a les manifestacions pensem el mateix que amb les retallades. S’ha demostrat que el que realment és important en el sector de l’educació no són ni les lleis que estan traient ni les retallades, sinó són els professionals: les persones que fan la feina i la fan bé, i les persones que des de casa valorem aquest treball i fem veure als nens la seva importància. S’ha de lluitar des de dins, perquè ja s’ha demostrar que els de fora no ens fan cas i no lluiten per mantenir l’educació sana i salva. Tots estem esperant a que arribi algú i ens salvi d’aquest pou on estem, i no ha de ser així. Ens queda un llarg camí cap endavant, però si ho fem entre tots serà molt més fàcil.

4. Segons el vostre punt de vista, quina actitud tenen els pares en vers les retallades?
En general, els pares no són realment conscients del que està passant, no els interessa gaire. Quan un col·lectiu de pares no s’adona que l’educació dels nens és vital és un problema molt gran, ja que s’ha de lluitar per no perdre l’educació que tenim.
Com a mares d’alumnes hem viscut com si hi haguessin dues realitats: la dels professors, que per exemple, comentaven que la sisena hora estava sent molt útil pel que fa a la lectura i l’escriptura del nens, i d’altra banda, els polítics quan sortien a parlar sobre l’educació deien que estava sent un gest inútil ja que no hi havia millores, per tant, les coses no acaben de quadrar. Nosaltres estem posades en aquests temes, però per a altres pares que no ho estigui i escoltin el que els polítics diuen s’ho poden arribar a creure i per tan serà passius en vers els canvis que estan sorgint en l’actualitat.
Evidentment s’ha d’invertir en educció, perquè és el més important (ja ho veiem en altres països com Finlàndia), però la família també ha de tenir un gran paper en l’educació dels nens.

5. Com veieu el futur?
La societat ens ha d’ensenyar varies coses. I la més important és la importància de no donar una majoria absoluta a un partit polític, ja que acaba fent el que vol sense cap tipus d’impediment
A més, penso que les decisions pel que fa a sectors com l’educació i la sanitat s’haurien de fer de forma diferent, ja que les decisions les prenen gent que no tenen ni idea d’aquest món, sinó que hauria de fer-se amb gent involucrada en educació per saber quines lleis o reformes serien útils i beneficioses per a la societat i quines no, perquè l’educació és vital i no podem deixar que es treguin tot allò que havíem aconseguit amb tants anys d’esforços.

Marta Galceran Urrero

Entrevista a Carmina Pérez

Vídeo Posted on Actualizado enn

Aquesta és una entrevista a Carmina Pérez, actual mestra de primària de l’Escola Font Rosella i ex-directora del centre, on ens explica el seu punt de vista sobre l’educació i com aquesta està sofrint les retallades.

Marta Galceran Urrero

Entrevista a Elena Martínez Fucci

Vídeo Posted on Actualizado enn

Júlia Gamissans i Carlota Farré

Comparació entre el sistema d’ensenyament finlandès i el sistema d’ensenyament català

Posted on Actualizado enn

Finlàndia té un gran èxit en el sistema d’ensenyament que utilitza. És el país que ha tingut una evolució més significativa en els últims anys com també, més bons resultats en els informes PISA.

Els tres factors més importants, causants d’aquest èxit són: les institucions socials i culturals, el sistema educatiu basat en l’alta qualificació del professorat i la gran consciència que hi ha establerta en la societat: el principal responsable de l’educació dels fills és la família.

L’assoliment del primer factor es porta a terme amb iniciatives legislatives. Un exemple seria la iniciativa que permet la compatibilització dels horaris laborals amb la vida familiar. Aquesta iniciativa però, en molts països ja s’han impartir mesures adequades per portar-la a terme, en canvi, a Catalunya no. Fet que es pot corroborar observant la quantitat d’hores lectives com fora de l’aula que s’imparteixen en els estudiants catalans. Cal emfatitzar, que aquestes hores, entre set i catorze anys,  són superiors a la mitjana de l’OCDE. Cal tenir en compte, que tot i la quantitat d’hores impartides els resultats no són bons.

L’aconseguiment del segons d’aquests tres factors s’assoleix a Finlàndia amb aquest sistema: cal que els estudiants que volen obtenir la llicenciatura de professor de primària superin dues seleccions. La  primera és que el candidat tingui en l’expedient acadèmic una mitjana superior a 9 en els estudis de batxillerat. La segona és l’avaluació que es fa del candidat en aspectes com: la competència lectora i escrita, la capacitat de comunicació i d’empatia i també, les habilitats artístiques, musicals i matemàtiques. Cal afegir-li a aquest sistema, que aquests candidats imparteixen 6.400 hores de formació i estudi, cas contrari a Catalunya que és de 2.000. Una altra dada rellevant és la diferència d’hores d’estudis pedagògics que realitzen els candidats per poder accedir a la facultat d’educació. A Finlàndia imparteixen més de 1.400 hores a Catalunya, el tràmit consta d’ entre 100 i 130 hores.

El tercer factor esmentat s’assoleix a Finlàndia mitjançant la participació de la família en totes les fases del procés d’aprenentatge dels infants i dels joves.  Aquesta és una de les fonamental causes de les grans diferències qualitatives de l’ensenyament. Tot i que a Catalunya li donen una gran importància, algunes dades demostren que no s’imparteix aquest factor correctament: entre 25 i 64 anys l’índex de titulació d’educació secundària superior a la població espanyola és de 45% enfront del 67% de la unió europea. Aquestes factor és basa en actituds, per tant, es poden modificar, com s’ha fet en països que tenen unes dades de formació d’adults entre 25 i el 35%, països com Finlàndia, suècia i Dinamarca.

En conclusió podem veure les grans diferències entre els dos sistemes d’ensenyament i, el resultat de cadascun.

Carlota Farré Carreras i Júlia Gamissans Martínez

Claves del éxito de los mejores sistemas educativos del mundo

Posted on Actualizado enn

Hoy mismo ha salido un artículo en la Vanguardia llamado :

Las claves del éxito de los sistemas educativos de Corea del Sur y Finlandia.

Interesantísimo artículo que trata las características de las educaciones más punteras del mundo. Hablan sobre la importancia de los profesores, sobre los altos resultados académicos, sobre la igualdad de condiciones, y sobre la importancia del contexto.

Maria Juste