Entrevista a Raquel i Cristina, dues mares d’alumnes de primària

Posted on Actualizado enn

Aquesta és una entrevista realitzada a dues mares de l’Escola Font Rosella de Sabadell. Ambdues són membres de l’AMPA (Associació de Pares i Mares d’Alumnes) actualment, i van accedir a fer una entrevista a les instal·lacions del centre.

Aquestes són algunes de les preguntes que ens van contestar i que creiem més importants:

1. Com i perquè vau decidir formar part de l’AMPA de l’escola?
Raquel: S’ha de tenir consciència. Moltes vegades hi ha crítiques o queixes d’alguns aspectes del centre i de com s’organitzen segons quines coses, i quan va sorgir el moment vaig pensar que seria una molt bona oportunitat per ajudar en la mesura que fos possible.
Cristina: En el meu cas sempre havia tingut aquesta curiositat d’entrar en l’AMPA però va sorgir d’una manera molt espontània perquè marxava l’AMPA que estava i no sortia ningú, i un dia m’ho van comentar i com que veia que hi havia un grup nombrós vaig decidir informar-me i entrar.

2. Quins són els objectius que teniu per a aquest curs?
Bàsicament aconseguir més participació, i després ser molt transparents i estar oberts a opinions constructives, ja que ens agrada que si tenen cap problema primer vinguin a parlar amb nosaltres. I altres objectius serien intentar resoldre problemes que puguin sorgir, sempre i quan nosaltres puguem fer-ho. Volem deixar les portes obertes a tot i fer-nos conèixer, perquè la gent pensa que els que estan a l’AMPA només s’encarreguen d’organitzar festes i res més, i el treball que hi ha al darrere és molt més complicat. No només es tracta de fer festes, sinó que hi hagi una bona comunicació i relació entre l’escola i els pares dels alumnes, a més de fer una bona gestió: una mínima despesa amb una màxima participació.

3. Penseu que les manifestacions en contra de les retallades tindran algun resultat?
Ens sap molt de greu dir-ho, però pensem que no. Aquest govern s’ha agafat a la majoria absoluta i estan totalment cecs i sords pel que fa a les opinions de la gent.
Pel que fa a les manifestacions pensem el mateix que amb les retallades. S’ha demostrat que el que realment és important en el sector de l’educació no són ni les lleis que estan traient ni les retallades, sinó són els professionals: les persones que fan la feina i la fan bé, i les persones que des de casa valorem aquest treball i fem veure als nens la seva importància. S’ha de lluitar des de dins, perquè ja s’ha demostrar que els de fora no ens fan cas i no lluiten per mantenir l’educació sana i salva. Tots estem esperant a que arribi algú i ens salvi d’aquest pou on estem, i no ha de ser així. Ens queda un llarg camí cap endavant, però si ho fem entre tots serà molt més fàcil.

4. Segons el vostre punt de vista, quina actitud tenen els pares en vers les retallades?
En general, els pares no són realment conscients del que està passant, no els interessa gaire. Quan un col·lectiu de pares no s’adona que l’educació dels nens és vital és un problema molt gran, ja que s’ha de lluitar per no perdre l’educació que tenim.
Com a mares d’alumnes hem viscut com si hi haguessin dues realitats: la dels professors, que per exemple, comentaven que la sisena hora estava sent molt útil pel que fa a la lectura i l’escriptura del nens, i d’altra banda, els polítics quan sortien a parlar sobre l’educació deien que estava sent un gest inútil ja que no hi havia millores, per tant, les coses no acaben de quadrar. Nosaltres estem posades en aquests temes, però per a altres pares que no ho estigui i escoltin el que els polítics diuen s’ho poden arribar a creure i per tan serà passius en vers els canvis que estan sorgint en l’actualitat.
Evidentment s’ha d’invertir en educció, perquè és el més important (ja ho veiem en altres països com Finlàndia), però la família també ha de tenir un gran paper en l’educació dels nens.

5. Com veieu el futur?
La societat ens ha d’ensenyar varies coses. I la més important és la importància de no donar una majoria absoluta a un partit polític, ja que acaba fent el que vol sense cap tipus d’impediment
A més, penso que les decisions pel que fa a sectors com l’educació i la sanitat s’haurien de fer de forma diferent, ja que les decisions les prenen gent que no tenen ni idea d’aquest món, sinó que hauria de fer-se amb gent involucrada en educació per saber quines lleis o reformes serien útils i beneficioses per a la societat i quines no, perquè l’educació és vital i no podem deixar que es treguin tot allò que havíem aconseguit amb tants anys d’esforços.

Marta Galceran Urrero

Anuncios

2 comentarios sobre “Entrevista a Raquel i Cristina, dues mares d’alumnes de primària

    Reportatge. LES VEUS DE L’EDUCACIÓ « LA EDUCACIÓN PRIMARIA escribió:
    diciembre 8, 2013 en 3:10 pm

    […] Segons el ministre Wert, no queda altre remei que no sigui retallar, i assegura que aquestes mesures no afectaran la qualitat del sistema. Però, d’altra banda, es troben als representants de tota la comunitat educativa (pares, sindicats i alumnes) qui s’han mobilitzat perquè creuen que sí que afectarà a la qualitat d’un sistema que encara necessita millorar molt, així ens ho fan saber dos mares d’una escola de Sabadell. […]

    […] mobilitzat perquè creuen que els canvis si afectaran a la qualitat del sistema. El testimoni de El testimoni de dues mares  ens mostra el descontentament cap al retrocés que suposa la llei […]

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s