Finlandia

LES VEUS DE L’EDUCACIÓ (Reportatge)

Posted on Actualizado enn

L’educació primària és l’ensenyament bàsic que es dóna als nens dels 6 als 12 anys.  Durant aquesta etapa es proporcionen als nens els principals coneixements, com són l’escriptura, la lectura, el càlcul i la cultura. Els infants són el futur d’un país, per tant, aquest període és clau  a l’hora de conèixer el funcionament del món i els seus valors. L’ensenyament es centra a incentivar el desenvolupament de les actituds socials i afectives,  permetent la integració social.  Així doncs, es considera una etapa molt important pel nen i pel progrés de la societat.

Aquest article es centrarà en el tractament de l’educació primària a Espanya i com aquesta es veu afectada per les retallades i les constants reformes educatives. L’informe PISA del 2012 va situar Espanya en posicions inferiors a la mitjana mentre que altres països europeus com Finlàndia es mantenen en el top 5. D’altra banda, es comentarà l’organització de la política educativa finlandesa envers l’espanyola, això serà fonamentat amb la col·laboració de mestres i pares que han accedit a entrevistar-se i han mostrat un altre punt de vista dels problemes educatius a Espanya.

Actualment, els mandataris continuen prioritzant els bancs per damunt de les persones, per tant, no és estrany que hi hagi canvis dràstics en ensenyament, que es retalli en temes de sanitat o que no es revaloritzin les pensions. Com ha quedat demostrat, en la liquidació d’un banc en fallida, els primers a cobrar són els més poderosos. Per tant, el mateix model s’aplica a la societat. Sempre queda bé, en qualsevol discurs oficial, dir que invertir en educació és invertir en futur, tot i que, actualment, els discursos no s’acaben d’ajustar a la realitat. Això queda confirmat quan els pressupostos educatius a Espanya han perdut més de 3.000.000 euros des del 2009.

L’educació espanyola s’enfronta a unes retallades sense precedents. El Govern ja va preveure que entre 2010 i 2013 la inversió pública en educació es reduiria del 4,9% al 3,9% del PIB, segons el document d’ajustos enviat a Brussel·les pel Ministeri d’Economia i Competitivitat. I és que la crisi i les retallades es noten des de fa temps en l’educació: amb milers de professors menys, suspensió de programes de suport escolar, augment de la ràtio per aula, etc., tal com explica Carmina Pérez, actual professora de l’Escola Font Rosella.

Segons el ministre Wert, no queda altre remei que no sigui retallar, i assegura que aquestes mesures no afectaran el sistema educatiu. Però, d’altra banda, l’oposició a la reforma està representada per la comunitat educativa (pares, sindicats i alumnes), els quals s’han mobilitzat perquè creuen que els canvis si afectaran a la qualitat del sistema. El testimoni de dues mares  ens mostra el descontentament cap al retrocés que suposa la llei Wert

A més, un altre aspecte que ha causat una gran discussió ha estat la llei aprovada pel govern del PP, on José Ignacio Wert, en les primeres propostes presentades, afirmava la seva intenció d’espanyolitzar els nens catalans, fent, fins i tot, que poguessin passar l’ESO i el Batxillerat sense haver-se d’examinar de l’assignatura de català. I tot això passa quan Catalunya té un abandonament prematur o fracàs escolar del 25% i Espanya el té del 26,5%, només per sota de dos països: Malta i Portugal.

Quan a Espanya es parla d’èxit escolar i de qualitat en l’ensenyament, la referència sempre és Finlàndia i, a través de l’entrevista a un espanyol hem pogut veure quines són les grans diferències educatives.

Segons declara l’Alberto Valero, espanyol que viu allà amb els seus fills de 9, 7, 5, i 3 anys, la diferència, a més de les mostrades anteriorment, és bàsicament cultural. Finlàndia ha entès que el principal objectiu és fer una política d’educació estable, en la qual no es canvien els pressupostos d’educació o es fan reformes en el sistema educatiu cada cop que hi ha un canvi de govern, fet que fa que la seva educació sigui pionera mundialment. A més, de les diferències culturals pel que fa a la importància de la independència dels nens i el respecte per la professió de mestre, es troben quatre diferències, que són les principals, al comparar el sistema educatiu finès i espanyol.

La primera seria referent a les institucions socials i culturals, ja que a Finlàndia tenen iniciatives com permetre que els horaris laborals s’adaptin amb la vida familiar. En canvi, a Espanya hi ha més hores lectives, per tant, els nens no tenen prou temps per gaudir d’una plena vida social i familiar.

Una segona diferència és que a Finlàndia el sistema educatiu està basat en l’alta qualificació del professorat, és a dir, els finlandesos inverteixen moltes hores en la seva preparació i, es necessita tenir una bona qualificació per poder exercir aquesta professió. Tanmateix, el temps invertit per part dels espanyols és inferior i  la carrera és de més fàcil accés per a tothom. A més, a Finlàndia existeix una gran consciència respecte a l’ensenyament pel que fa a la societat, ja que el principal responsable de la transmissió de valors als fills són els pares, per tant, la participació de la família en les fases del procés d’aprenentatge dels infants i joves és total. Contràriament, en el nostre país la implicació per part de les famílies en l’educació dels infants és molt menor.

L’última diferència i més important és el pensament cultural que té Finlàndia sobre els nens. La principal inversió del poble finès són els infants, ja que creuen que el seu futur com a  país està en les seves mans, per tant, inverteixen molts recursos en ells. D’altra banda, el cas oposat seria el que succeeix a Espanya, on en lloc de pensar en el futur, es pensa en el present, per tant, no es valoren les conseqüències a mig i llarg termini de les estratègies i polítiques tant en l’àmbit econòmic com social i educatiu, arribant a la situació de crisi social en la qual ens trobem actualment.

Es podria dir que el menyspreu cap a l’ensenyament és el principal motiu de retrocés d’una societat. I tant que ho és. Per això, les retallades aplicades pel govern en el sector de l’ensenyament són una aberració. Una falta de respecte cap al futur, un mal ús del poder, una pèrdua del concepte de democràcia i estat del benestar. La matèria primera o riquesa fonamental de qualsevol país és el coneixement, per això invertir per fer decréixer la intel·ligència és tornar endarrere, destrossar tots els principis i reptes assolits. Les reformes implantades tenen els objectius de lluitar contra la crisi econòmica, però ens col·loquen davant d’una crisi humana. Aquest retrocés en les polítiques socials, tan  sols comportarà un augment de la pobresa, l’analfabetisme i les injustícies.

La notícia vol retratar un dels principals problemes de l’actualitat i donar més arguments per l’inconformisme davant d’ell. Com bé diu Elena Martínez, la professora de primària entrevistada, l’única manera que hi ha de reclamar el que els nostres esforços han aconseguit, que des del govern estan esmicolant de mica en mica, és sortir al carrer per defensar els drets que ens mereixem.

Dóna la impressió que la burocràcia i les retallades han embrutat un país que es movia dins dels criteris de la democràcia i l’estat del benestar, oblidant-se que els principals protagonistes i pels quals treballen són els ciutadans. La sensació que ens transmeten les veus de l’ensenyament, els testimonis entrevistats, és la d’un canvi urgent de mentalitat. No es pot permetre que es jugui  amb l’ensenyament,  sinó l’únic futur possible serà el del fracàs absolut. Retallar en l’ensenyament és reduir en progrés.

Carlota Carreras, Marta Galceran, Júlia Gamissans i Maria Juste

Anuncios

Comparació entre el sistema d’ensenyament finlandès i el sistema d’ensenyament català

Posted on Actualizado enn

Finlàndia té un gran èxit en el sistema d’ensenyament que utilitza. És el país que ha tingut una evolució més significativa en els últims anys com també, més bons resultats en els informes PISA.

Els tres factors més importants, causants d’aquest èxit són: les institucions socials i culturals, el sistema educatiu basat en l’alta qualificació del professorat i la gran consciència que hi ha establerta en la societat: el principal responsable de l’educació dels fills és la família.

L’assoliment del primer factor es porta a terme amb iniciatives legislatives. Un exemple seria la iniciativa que permet la compatibilització dels horaris laborals amb la vida familiar. Aquesta iniciativa però, en molts països ja s’han impartir mesures adequades per portar-la a terme, en canvi, a Catalunya no. Fet que es pot corroborar observant la quantitat d’hores lectives com fora de l’aula que s’imparteixen en els estudiants catalans. Cal emfatitzar, que aquestes hores, entre set i catorze anys,  són superiors a la mitjana de l’OCDE. Cal tenir en compte, que tot i la quantitat d’hores impartides els resultats no són bons.

L’aconseguiment del segons d’aquests tres factors s’assoleix a Finlàndia amb aquest sistema: cal que els estudiants que volen obtenir la llicenciatura de professor de primària superin dues seleccions. La  primera és que el candidat tingui en l’expedient acadèmic una mitjana superior a 9 en els estudis de batxillerat. La segona és l’avaluació que es fa del candidat en aspectes com: la competència lectora i escrita, la capacitat de comunicació i d’empatia i també, les habilitats artístiques, musicals i matemàtiques. Cal afegir-li a aquest sistema, que aquests candidats imparteixen 6.400 hores de formació i estudi, cas contrari a Catalunya que és de 2.000. Una altra dada rellevant és la diferència d’hores d’estudis pedagògics que realitzen els candidats per poder accedir a la facultat d’educació. A Finlàndia imparteixen més de 1.400 hores a Catalunya, el tràmit consta d’ entre 100 i 130 hores.

El tercer factor esmentat s’assoleix a Finlàndia mitjançant la participació de la família en totes les fases del procés d’aprenentatge dels infants i dels joves.  Aquesta és una de les fonamental causes de les grans diferències qualitatives de l’ensenyament. Tot i que a Catalunya li donen una gran importància, algunes dades demostren que no s’imparteix aquest factor correctament: entre 25 i 64 anys l’índex de titulació d’educació secundària superior a la població espanyola és de 45% enfront del 67% de la unió europea. Aquestes factor és basa en actituds, per tant, es poden modificar, com s’ha fet en països que tenen unes dades de formació d’adults entre 25 i el 35%, països com Finlàndia, suècia i Dinamarca.

En conclusió podem veure les grans diferències entre els dos sistemes d’ensenyament i, el resultat de cadascun.

Carlota Farré Carreras i Júlia Gamissans Martínez

Entrevista a Alberto Valero, español residiendo en Finlandia, acerca de la educación Finlandesa.

Posted on

Esta semana hemos podido entrevistar a un español que vive en Finlandia con sus 4 hijos.  Nos ha explicado como se vive en Finlandia la educación y la importancia de los niños y el profesorado en el país. En la entrevista podemos ver las grandes diferencias que hay con el sistema educativo español. Os invitamos a  que la veáis y que saquéis vuestras propias conclusiones.

En breves haremos una reflexión acerca del tema!

Maria Juste