primària

Entrevista a Raquel i Cristina, dues mares d’alumnes de primària

Posted on Actualizado enn

Aquesta és una entrevista realitzada a dues mares de l’Escola Font Rosella de Sabadell. Ambdues són membres de l’AMPA (Associació de Pares i Mares d’Alumnes) actualment, i van accedir a fer una entrevista a les instal·lacions del centre.

Aquestes són algunes de les preguntes que ens van contestar i que creiem més importants:

1. Com i perquè vau decidir formar part de l’AMPA de l’escola?
Raquel: S’ha de tenir consciència. Moltes vegades hi ha crítiques o queixes d’alguns aspectes del centre i de com s’organitzen segons quines coses, i quan va sorgir el moment vaig pensar que seria una molt bona oportunitat per ajudar en la mesura que fos possible.
Cristina: En el meu cas sempre havia tingut aquesta curiositat d’entrar en l’AMPA però va sorgir d’una manera molt espontània perquè marxava l’AMPA que estava i no sortia ningú, i un dia m’ho van comentar i com que veia que hi havia un grup nombrós vaig decidir informar-me i entrar.

2. Quins són els objectius que teniu per a aquest curs?
Bàsicament aconseguir més participació, i després ser molt transparents i estar oberts a opinions constructives, ja que ens agrada que si tenen cap problema primer vinguin a parlar amb nosaltres. I altres objectius serien intentar resoldre problemes que puguin sorgir, sempre i quan nosaltres puguem fer-ho. Volem deixar les portes obertes a tot i fer-nos conèixer, perquè la gent pensa que els que estan a l’AMPA només s’encarreguen d’organitzar festes i res més, i el treball que hi ha al darrere és molt més complicat. No només es tracta de fer festes, sinó que hi hagi una bona comunicació i relació entre l’escola i els pares dels alumnes, a més de fer una bona gestió: una mínima despesa amb una màxima participació.

3. Penseu que les manifestacions en contra de les retallades tindran algun resultat?
Ens sap molt de greu dir-ho, però pensem que no. Aquest govern s’ha agafat a la majoria absoluta i estan totalment cecs i sords pel que fa a les opinions de la gent.
Pel que fa a les manifestacions pensem el mateix que amb les retallades. S’ha demostrat que el que realment és important en el sector de l’educació no són ni les lleis que estan traient ni les retallades, sinó són els professionals: les persones que fan la feina i la fan bé, i les persones que des de casa valorem aquest treball i fem veure als nens la seva importància. S’ha de lluitar des de dins, perquè ja s’ha demostrar que els de fora no ens fan cas i no lluiten per mantenir l’educació sana i salva. Tots estem esperant a que arribi algú i ens salvi d’aquest pou on estem, i no ha de ser així. Ens queda un llarg camí cap endavant, però si ho fem entre tots serà molt més fàcil.

4. Segons el vostre punt de vista, quina actitud tenen els pares en vers les retallades?
En general, els pares no són realment conscients del que està passant, no els interessa gaire. Quan un col·lectiu de pares no s’adona que l’educació dels nens és vital és un problema molt gran, ja que s’ha de lluitar per no perdre l’educació que tenim.
Com a mares d’alumnes hem viscut com si hi haguessin dues realitats: la dels professors, que per exemple, comentaven que la sisena hora estava sent molt útil pel que fa a la lectura i l’escriptura del nens, i d’altra banda, els polítics quan sortien a parlar sobre l’educació deien que estava sent un gest inútil ja que no hi havia millores, per tant, les coses no acaben de quadrar. Nosaltres estem posades en aquests temes, però per a altres pares que no ho estigui i escoltin el que els polítics diuen s’ho poden arribar a creure i per tan serà passius en vers els canvis que estan sorgint en l’actualitat.
Evidentment s’ha d’invertir en educció, perquè és el més important (ja ho veiem en altres països com Finlàndia), però la família també ha de tenir un gran paper en l’educació dels nens.

5. Com veieu el futur?
La societat ens ha d’ensenyar varies coses. I la més important és la importància de no donar una majoria absoluta a un partit polític, ja que acaba fent el que vol sense cap tipus d’impediment
A més, penso que les decisions pel que fa a sectors com l’educació i la sanitat s’haurien de fer de forma diferent, ja que les decisions les prenen gent que no tenen ni idea d’aquest món, sinó que hauria de fer-se amb gent involucrada en educació per saber quines lleis o reformes serien útils i beneficioses per a la societat i quines no, perquè l’educació és vital i no podem deixar que es treguin tot allò que havíem aconseguit amb tants anys d’esforços.

Marta Galceran Urrero

Anuncios

Entrevista a Elena Martínez Fucci

Vídeo Posted on Actualizado enn

Júlia Gamissans i Carlota Farré

Comparació entre el sistema d’ensenyament finlandès i el sistema d’ensenyament català

Posted on Actualizado enn

Finlàndia té un gran èxit en el sistema d’ensenyament que utilitza. És el país que ha tingut una evolució més significativa en els últims anys com també, més bons resultats en els informes PISA.

Els tres factors més importants, causants d’aquest èxit són: les institucions socials i culturals, el sistema educatiu basat en l’alta qualificació del professorat i la gran consciència que hi ha establerta en la societat: el principal responsable de l’educació dels fills és la família.

L’assoliment del primer factor es porta a terme amb iniciatives legislatives. Un exemple seria la iniciativa que permet la compatibilització dels horaris laborals amb la vida familiar. Aquesta iniciativa però, en molts països ja s’han impartir mesures adequades per portar-la a terme, en canvi, a Catalunya no. Fet que es pot corroborar observant la quantitat d’hores lectives com fora de l’aula que s’imparteixen en els estudiants catalans. Cal emfatitzar, que aquestes hores, entre set i catorze anys,  són superiors a la mitjana de l’OCDE. Cal tenir en compte, que tot i la quantitat d’hores impartides els resultats no són bons.

L’aconseguiment del segons d’aquests tres factors s’assoleix a Finlàndia amb aquest sistema: cal que els estudiants que volen obtenir la llicenciatura de professor de primària superin dues seleccions. La  primera és que el candidat tingui en l’expedient acadèmic una mitjana superior a 9 en els estudis de batxillerat. La segona és l’avaluació que es fa del candidat en aspectes com: la competència lectora i escrita, la capacitat de comunicació i d’empatia i també, les habilitats artístiques, musicals i matemàtiques. Cal afegir-li a aquest sistema, que aquests candidats imparteixen 6.400 hores de formació i estudi, cas contrari a Catalunya que és de 2.000. Una altra dada rellevant és la diferència d’hores d’estudis pedagògics que realitzen els candidats per poder accedir a la facultat d’educació. A Finlàndia imparteixen més de 1.400 hores a Catalunya, el tràmit consta d’ entre 100 i 130 hores.

El tercer factor esmentat s’assoleix a Finlàndia mitjançant la participació de la família en totes les fases del procés d’aprenentatge dels infants i dels joves.  Aquesta és una de les fonamental causes de les grans diferències qualitatives de l’ensenyament. Tot i que a Catalunya li donen una gran importància, algunes dades demostren que no s’imparteix aquest factor correctament: entre 25 i 64 anys l’índex de titulació d’educació secundària superior a la població espanyola és de 45% enfront del 67% de la unió europea. Aquestes factor és basa en actituds, per tant, es poden modificar, com s’ha fet en països que tenen unes dades de formació d’adults entre 25 i el 35%, països com Finlàndia, suècia i Dinamarca.

En conclusió podem veure les grans diferències entre els dos sistemes d’ensenyament i, el resultat de cadascun.

Carlota Farré Carreras i Júlia Gamissans Martínez

La solución no son los recortes

Posted on Actualizado enn

En los últimos años han sido muchos los jóvenes campeones que han situado a España en la cima del éxito deportivo, pero no podemos decir lo mismo en la enseñanza obligatoria, aunque también somos campeones de Europa: campeones en fracaso escolar.
Según los datos recogidos por la Unesco en la edición 2012 del estudio anual ‘Educación para todos‘, uno de cada tres jóvenes españoles de entre 15 y 24 años dejó sus estudios antes de acabar la enseñanza secundaria. La media española de fracaso escolar es muy superior a la europea, que registra un abandono de uno de cada cinco. Al igual que el éxito deportivo causa tanta alegría, estas cifras tan deprimentes de fracaso escolar deberían inquietar a toda la sociedad, ¿no? ¿Qué será de estos jóvenes en la edad adulta? En los tiempos que corren ahora y en una sociedad en crisis como la española, ¿es sostenible un número tan grande de personas sin formación mínima?

La crisis no puede servir de excusa para todo. La educación española está sufriendo muchos recortes que van a incidir directamente en los alumnos. Si nos fijamos en los países de nuestro entorno, una de las diferencias más claras es que España ha invertido menos en educación: la educación pierde 3.000 millones y la suma de presupuestos autonómicos baja por segundo año consecutivo, llegando incluso a la reducción del 15% del gasto por alumno, según estima CCOO.

Imagen

No parece lógico que se reduzca la inversión, a pesar de estar viviendo una importante crisis económica, ya que finalmente quienes acaban pagando todo aquel dinero que no invierten las administraciones lo deben poner las familias. Por ellos, los hogares españoles son los que más gastan en educación de toda Europa, llegando a hacer de esta un privilegio en lugar de un derecho.

Si queremos tener un futuro como país debemos invertir en educación, porque la educación no es un gasto, es una inversión.

Marta Galceran Urrero

Per què l’ensenyament a la primària?

Posted on Actualizado enn

SOS -ensenyament públic de qualitat

La formació dels nens repercutirà al futur del país, per això, hem pensat que és necessari reclamar una inversió més elevada en el coneixement i fer front a les retallades educatives. El nostre bloc es suma a les demandes i manifestacions que diuen “Prou a les retallades en educació!” i “Els nens són la matèria prima més important que tenim!“.

Deixant de banda la importància de l’ensenyament infantil tota aquesta sèrie de limitacions i reduccions d’ajudes influeix directament al nostre Estat del Benestar. Deixarem que desaparegui davant dels nostres ulls? Nosaltres no! Si es redueix l’ensenyament, es redueix les possibilitats de creixement social i personal. Qualsevol demora en ensenyament a la llarga tan sols portarà problemes socials. Tornarem al segle XIX? El paper de la dona tornarà a ser invisible? La gent no podrà optar a la llibertat d’expressió ni a l’ús de la seva llengua? Ningú vol que això passi i l’única manera de frenar el retrocés és invertint amb el progrés, és a dir, ensenyant. Els nens són el nostre futur i no permetrem que cap llei el condicioni.

En el nostre bloc recollirem entrevistes de gent relacionada en aquest sector, informació de notícies al voltant de l’educació i el seu tractament i comparatives a nivell internacional.

A part, ens volem involucrar en aquest assumpte d’urgència social perquè nosaltres com estudiants sentim la necessitat de col·laborar en la millora de l’ensenyament. Un servei que hauria de ser competent i dignificant per a tothom.

Carlota Farré Carreras i Júlia Gamissans Martínez